05 – La nòna Clementina

La nòna Clementina

Che gran dòna, la nòna Clementina,
de quei de on temp, voeuna de quei ch’hinn bon
de fa tusscòss, de quei che a sentì dì
-gh’hoo el tempo libero- ghe vegnarìa on brutt mal
ancamò adèss.

Dòna a l’antiga, voeuna che per famm su
ghe bastava una gotta de cafè
de sora a on cuggiarin bel pien de zuccher,
on bel biccer de latt on gotin de vin,
però quel ross.

Se adess a una quai nòna de quei gioin
ghe vègn in ment de faa on mestè compagn
o anca on quaicòss che el ghe somiglia appèna
ghe dann de la sonàda rebambida
o giò de lì,

a mi però la nòna Clementina
la m’ha insegnàa come se faa a stà al mond
come se faa sù el lett se coeus on oeuv
anca cosa voeur dì rispettà i can
compagn dei gent,
compagn del mond.

17 novembre 2020